8 de març, Dia de la Dona Treballadora

Enguany celebrem el 8 de març, dia internacional de la dona treballadora, en un context singular. Per una banda, Catalunya ha iniciat un procés polític per tal de preparar les bases de la futura constitució catalana, i ho ha fet amb el compromís de dur-lo a terme d'una manera democràtica, massiva, sostinguda i pacífica que permetrà l'apoderament de la ciutadania a tots els nivells i es basarà en una participació oberta, activa i integradora.

També disposem d'un marc normatiu que estableix i regula els mecanismes i els recursos per a fer efectiu el dret a la igualtat i a la no-discriminació per raó de sexe en tots els àmbits, etapes i circumstàncies de la vida: la Llei 17/2015, del 21 de juliol, d'igualtat efectiva de dones i homes.

Per altra banda, des del 2008 fins avui segueix vigent l'enduriment de les condicions de vida de les dones treballadores dels Països Catalans. En el context de la crisi del capitalisme i els ajustaments estructurals i plans d'austeritat, s'han vist aguditzats els processos de despossessió d'allò comú. A cop de retallades i privatitzacions hem perdut algunes de les conquestes que amb suor havien aconseguit les nostres antecessores i que permetien un mínim de dignitat a la vida de les dones: en l'àmbit de l'educació, la sanitat pública o els ajuts socials que compensaven la redistribució desigual de la renta evitant així que cada cop és fes més gran la família de les dones excloses.

L'exclusió encara avui és cosa de dones. Recau sobre elles el pes dels treballs relatius al manteniment i la reproducció de la vida, els quals les dones assumeixen com si d'un designi sagrat es tractés, a costa del seu temps, de la seva salut, del seu empobriment. En l'esfera del que als ulls del patriarcat es considera veritablement treball -el món laboral-, ocupen aquells espais més precaritzats, amb pitjors condicions i cobrant menys que els homes per la mateixa feina. Aquesta és la realitat: la pobresa s'escriu en femení.

Aquest nou context fa que la celebració d'aquest Dia Internacional de les Dones prengui avui una dimensió, si cap, encara més significativa.

El 1791 Olympe de Gouges va escriure la seva famosa Declaració dels Drets de la Dona i la Ciutadana, com a reacció a la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà que només reconeixia la condició de ciutadania als homes i deixava les dones en una manifesta situació d'inferioritat.

La Declaració dels Drets de la Dona i la Ciutadana començava amb les següents paraules: "Home, ets capaç de ser just? Una dona et fa aquesta pregunta." I el seu Article 1 establia textualment: "La dona neix lliure i és igual que l'home en drets. Les distincions socials només poden estar fundades en la utilitat comuna".

Més de 200 anys després, el Parlament de Catalunya ha aprovat darrerament la Llei per a la igualtat efectiva de dones i homes, fruit d'un llarg camí de les dones a favor dels seus drets i de la seva llibertat; un camí que, al nostre país igual que a d'altres, es va iniciar amb la reivindicació històrica del moviment de dones i del moviment feminista. En una diada com la d'avui no hem de passar per alt que els avenços aconseguits, després de molts temps, són fruit, entre d'altres coses, de la lluita i l'esforç de moltes dones. Dones que amb la seva valentia i el seu sacrifici van fer possible que la veu de totes i cadascuna d'elles fos escoltada.

Sabem que les lleis són importants, són bàsiques, però també sabem que han d'anar acompanyades de transformacions socials i culturals que, a través de la reflexió i el compromís, tant a nivell individual com a nivell comunitari, ens permetin construir un imaginari col·lectiu que incorpori el reconeixement de l'experiència i l'expertesa femenina i feminista en tots els àmbits.

Sabem també que sota l'aparença de certa igualtat formal o legal s'amaga una societat misògina que intenta disciplinar les dones amb múltiples formes més o menys subtils, i que acaba, com a tot sistema d'opressió, utilitzant la violència per mantenir el rol masculí de dominació. És per això que les dones són insultades quan prenem el poder polític, que són assetjades quan ocupem l'espai públic, que són reprimides quan defensen el dret a decidir sobre el seu propi cos, i que són assassinades de forma sistemàtica, massiva i impune sense que això alteri en el més mínim el devenir normal de les coses.

Arribar a una visió igualitària de la societat és un procés que requereix transformacions. Es tracta d'anar deconstruint, de mica en mica, les condicions socials i culturals determinants d'un sistema que concep i explica el món tot mantenint les dones al marge, i d'anar avançant, pas a pas, cap a una societat més justa i més lliure per a dones i homes. I això és feina de tot el conjunt de la societat, de les institucions i també de la ciutadania.

Gràcies a les reivindicacions dels feminismes i a les mobilitzacions de les dones que ens han precedit, avui disposem de les eines per seguir avançant en el camí cap a la igualtat efectiva de dones i homes. Aquest no és un camí finalitzat, encara ens resta molta feina per fer i moltes fites per assolir. Hem de seguir avançant.