Un espectacle de teatre gestual. Sense paraules. Sense límits. Sense ordre. Desbordant de tonteries. Tot és possible. Al carrer plouen claus. Cinc pallassos criden a el timbre. La solitud s’escapa per l’ull del pany. L’humor i la poètica habiten al llindar de la porta. Una invasió d’absurda intimitat, de bogeria i de rialles. Les portes obertes ballen.