Cardedeu se suma al Dia Internacional de l'Orgull i per a l'Alliberament LGBTI+

Avui dimecres, 28 de juny, la balconada de l’Ajuntament de Cardedeu llueix la bandera irisada, en commemoració del Dia Internacional de l'Orgull i per a l'Alliberament LGBTI+.

L'Ajuntament se suma a la declaració institucional del Departament d'Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya i treballa per fer front i prevenir qualsevol discriminació per raó d’orientació o identitat sexual.

Ho fa amb projectes com el Cardedeu Coeduca, i a través del  Servei d'Atenció Integral LGTBI (SAI), que ofereix informació, assessora sobre la diversitat sexual i de gènere i acompanya persones LGTBI.

Paral·lelament, l'Ajuntament ha engegat aquest 2023 el II Pla d'igualtat de gènere i diversitat de Cardedeu 2023-2026, per detectar quines són les necessitats del municipi en matèria d’igualtat i diversitat de gènere i, a partir d’aquí, orientar les polítiques públiques dels propers anys. 

Declaració institucional amb motiu del 28 de juny, Dia Internacional de l’Orgull i per a l’Alliberament LGBTI+  Departament d'Igualtat i Feminismes

Encara avui l’orientació sexual i la identitat de gènere condicionen la vida de les persones en una societat binària i heteronormativa, que sovint exclou la diversitat sexual i de gènere, i vulnera els drets de les persones LGBTI+. Per això, el 28 de juny reivindiquem el dret de les persones a ser com vulguin ser i a poder viure la seva identitat amb plenitud en totes les etapes de la vida, sense haver de patir desigualtats, discriminacions o violències. 

Reivindiquem el dret de la infància a expressar la seva identitat de gènere sense que vingui cap autobús a negar-ne l’existència. El dret d’adolescents i joves a no patir assetjament a l’escola i a expressar-se lliurement en espais de lleure o esportius. El dret a caminar pel carrer sense por, rebre insults ni patir agressions per ser qui som o per anar agafats de la mà amb la parella. El dret a formar una família amb una persona del mateix sexe i que no et preguntin pel «pare» i la «mare». 

El dret a no ser descartat en l’accés a un lloc de treball pel fet de ser una persona trans* i el dret que l’Administració et tracti amb el gènere amb què t’identifiques. El dret d’accedir a recursos i serveis especialitzats tant si vius en una gran ciutat com en un micropoble. El dret de les persones grans a no haver de tornar a l’armari quan perden la seva autonomia personal i han de viure en una residència. 

Uns drets que són fruit de molts anys de lluites i que s’han de defensar dia a dia i des de tots els àmbits, seguint el fil vermell de les persones LGBTI+ que el 1969 van liderar la revolta de Stonewall fartes de la repressió policial i de l’exclusió social que patien. De les dones trans* que el 1977 van posar el seu cos davant la policia durant la primera manifestació LGBTI+ que va tenir lloc a Barcelona, en protesta per una llei franquista que criminalitzava el col·lectiu. Del moviment associatiu que durant la dècada dels 80 i els 90 va impulsar campanyes d’educació sexual per a tota la població per aturar el VIH o de les entitats que han persistit durant anys fins a aconseguir l’aprovació de lleis d’igualtat i combatre l’LGBTI-fòbia en tots els àmbits de la societat. Totes aquestes lluites han fet de Catalunya un país capdavanter en la lluita a favor de la justícia i els drets humans.

Uns drets que des dels poders públics s’han de preservar a partir del desplegament de les lleis d’igualtat i de polítiques públiques que garanteixin l’accés de totes les persones als recursos i serveis a tot el territori, tal com fem des de la Xarxa de Serveis d’Atenció Integral LGBTI (SAI), recentment reconeguda per la Comissió Europea amb el premi Capitals Europees de la Inclusió i la Diversitat. 

Uns drets que han d’interpel·lar el conjunt de la societat, perquè s’exerceixin i es defensin de manera col·lectiva.