El Cant de la Sibil·la a Cardedeu

L’Església de Santa Maria de Cardedeu serà l’escenari de la representació del Cant de la Sibil·la aquest diumenge 22 de desembre, a les 20 h. Cardedeu s’uneix a la llista de municipis on es representa. El Cant de la Sibil·la és present a l’Alguer (on mai s’ha deixat de celebrar), Mallorca (Santuari de Lluc, Palma, Felanitx, Llucmajor, Valldemossa, i desenes de municipis), Ripoll, La Seu d’Urgell, Sant Iscle d’Empordà, Barcelona (la Catedral, Santa Maria del Mar i Església de la Bonanova), La Selva del Camp, Gandia (la més antiga que es fa al País Valencià), Ontinyent, Teulada, Campos, Sueca, Tarragona i Lleida.

Amb l’organització escènica d’Oriol Genís i Josep Castells Planas, tornarem a gaudir d’una Sibil·la que durà els ulls embenats i un vel espès que li cobreix el rostre ja que hi veu amb els ulls de la saviesa que són invisibles a la mirada humana. Aquesta és una de les simbologies poètiques d’aquest espectacle que pretén arrelar a la Vila de Cardedeu després de la bona acollida i resposta de l’any anterior. 

En aquest sentit la Sibil·la continua sumant complicitats artístiques amb la participació de: la mezzosoprano Eulàlia Fantova, Dani Espasa a l’orgue, la il·luminació de David Bofarull i Xavi Valls, l’Agrupació Coral Cardedeuenca dirigida per Emilio de la Linde, la companyia teatral local 10 de deu Teatre, així com la col·laboració de la Noemí Figueras i l’associació de Veïns del Centre. La gran novetat d’enguany és l’estrena del vestuari de la Sibil·la dissenyat per a l’ocasió per Montse Amenós i confeccionat per Goretti vestuari escènic.

La Sibil·la: símbol de la saviesa femenina. La Sibil·la és una figura del paganisme greco-llatí. La influència de les sibil·les i pitonisses era notòria, ja que els grans assumptes d’estat passaven sempre per l’autoritat de la Sibil·la: el poder dels patricis i senadors estava per sota del magisteri femení de la Sibil·la. 

Segons explica Francesc Massip en un article publicat a Serra d’or l’any 2011: “per entendre què hi fan les sibil·les en un context cristià cal saber que exercien de pitonisses en el llegendari del món antic. El Senat romà consultava els seus llibres profètics en qualsevol situació conflictiva que no sabien resoldre d’altra manera. És, doncs, l’enorme prestigi de tals sacerdotesses allò que va propiciar la seva integració en l’imaginari cristià amb la finalitat de predir l’arribada del Salvador. La Sibil·la així es converteix en el personatge que, tot i essent pagà, anuncia l’arribada del Redemptor, i passa a formar part d’un acte litúrgic que, d’ençà del segle IX, precedia la nit de Nadal, la celebració del naixement de Crist.”