Una de les principals conclusions de la jornada va ser que mobilitzar els habitatges buits pot ser una estratègia eficaç per garantir el dret a l'habitatge i relativament més econòmica que construir nous immobles protegits. Carme Trilla, en aquest sentit, va explicar algunes de les mesures que poden servir perquè els propietaris dels 430 habitatges buits detectats a l'estudi els donin un ús social: mesures de foment com les assegurances de cobrament i de caució, les bonificacions fiscals i els ajuts a la rehabilitació, i mesures penalitzadores com les contemplades per la Llei pel Dret a l'Habitatge de Catalunya.
En referència als pisos i cases buits propietat dels bancs, l'Ajuntament de Cardedeu es compromet fermament amb l'aplicació de la Llei 24/2015 de mesures urgents per afrontar l'emergència habitacional i pobresa energètica. Aquesta llei obliga les entitats financeres a oferir un lloguer social en casos d'execució hipotecària i a cedir els seus habitatges buits per reallotjar les emergències ateses als serveis socials municipals.
Ens els darrers mesos, l'Ajuntament ha demanat a les entitats financeres que tenen immobles buits al municipi que cedeixin part d'aquests habitatges per poder-hi allotjar famílies en risc l'exclusió residencial. Aquests pisos i cases seran gestionats per l'Agència d'Habitatge de Catalunya, que assignarà els habitatges cedits a persones o famílies inscrites al registre de sol·licitants i que pagaran lloguers en funció de la situació econòmica.
En cas que les entitats financeres no compleixin aquesta cessió, l'Ajuntament iniciarà els procediments sancionadors corresponents, com contempla la Llei 24/2015.