Manifest del Primer de Maig

L'u de maig de l'any 1886 la ciutat de Chicago va viure una manifestació obrera que reclamava la jornada de vuit hores sense reducció de sou. L'explosió d'una bomba quan la policia dispersava la manifestació va matar diverses persones. Tot i que mai se'n va provar l'autoria, vuit anarquistes van ser condemnats a mort per aquells fets i es van convertir en els Màrtirs de Chicago. Per homenatjar-los es va establir l'u de maig com el dia internacional dels treballadors i treballadores.

Però l'1 de maig no és només un dia de commemoració, també és un dia de reivindicació. A Catalunya hi ha més de 600.000 persones a l'atur, l'ocupació que es crea és temporal i mal remunerada, i la protecció de les prestacions per desocupació no para de baixar: més persones s'han quedat sense prestació i les prestacions que es perceben són cada vegada més baixes. Per això és important participar en les manifestacions convocades pels sindicats de classe aquest u de maig, com tots els altres, i seguir reivindicant els drets socials de les persones treballadores i de les que no tenen feina i posant-los en un lloc destacat de l'agenda.

I per això és important que des de les institucions contribuïm a establir unes regles de joc que permetin que els treballadors i treballadores tinguin el control de les seves vides enfront la voracitat del mercat. Recuperant la gestió directa, establint salaris dignes i garantint l'estabilitat laboral, fomentat la interlocució sindical i exercint d'ocupadors d'últim recurs. Perquè els sector públic és palanca de transmissió i un puntal de les conquestes al conjunt del mercat laboral i és necessari que continuï assumint aquest liderat.