Nova senyalització al Camp d’Aviació d’Alfou

Els ajuntaments de Cardedeu, Llinars del Vallès i Sant Antoni de Vilamajor han instal·lat tres monòlits per a senyalitzar el Camp d’Aviació d’Alfou, a la zona coneguda com el pla de Can Morató.

Els monòlits marquen els límits del camp i són fruit del conveni de col·laboració entre els ajuntaments de Cardedeu, de Sant Antoni de Vilamajor i de Llinars del Vallès signat el maig de 2022 amb la finalitat de fomentar l’estudi, la documentació i la difusió del Camp d’Aviació d’Alfou i de les restes documentals, històriques i/o patrimonials del mateix.
 
Un està situat a l’avinguda dels Països Catalans de Cardedeu, al costat d’un dels refugis, i dos al carrer Montnegre de Sant Antoni de Vilamajor: un darrere les parcel·les de l’avinguda del Bosc i l'altre tocant al barri de Pla Morató de Llinars del Vallès.

La iniciativa forma part de la senyalització dels Espais de la Memòria del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya.

El Camp d’Aviació d’Alfou, 1937-1939
Les instal·lacions d’aquest aeròdrom consistien en un espai per a l’enlairament d’avions o pista d’aterratge i en refugis perimetrals per a la protecció dels treballadors de l’aeròdrom durant la guerra civil espanyola. 

Es tracta d’un camp d’aviació militar que actuava com a base permanent de la unitat aèria republicana.

Segons David Gesalí, historiador i especialista en l’aviació durant la guerra civil espanyola, l’aeròdrom es va construir entre l’hivern i la primavera de 1938 i consistia en 2 pistes d’uns 900 metres des del nord que s’obrien uns 30 graus cap al sud.

Com a casernes es van requisar dos masos: el de Can Jofre i el de Can Morató, entre els quals s’hi va construir el refugi antiaeri de la caserna. També disposava de 6 refugis elementals conservats, tot i que en diferents estats, a més d’un barracó que servia de polvorí i una barraca com a caserna per a l’informador, avui desapareguts.

Actualment els terrenys de l’antic aeròdrom estan dedicats al cultiu.